Caques fora!

Procurem entendre’ns tot parlant i per fer-ho intentem buscar raons per ser compresos per l’altre però a vegades a les paraules els costa trobar el sentit que voldríem.

Ens trobem amb una família que ja havia consultat pel primer fill i que havia tornat en tenir el segon, que ara tenia mig any de vida. En Marc, de cinc anys, es posava molt tossut i desobedient i allò que els preocupava més és que s’havia tornat a fer pipí a la nit i també es feia la caca a sobre. El pare sovint s’està dies fora de casa per la feina i la mare és una persona insegura i temorenca.

Ho estem comentant a la visita, quan el petit es desperta i l’han d’agafar a coll; la mare explica enfadada que, a més del petit, la feinada que li porta haver d’estar tot el dia rentant llençols. El noi, mentre, està jugant amb uns clics fent-se l’orni.

El psicòleg es dirigeix al noi i li diu que es comprèn que ara que la mare està tan enfeinada amb el germanet ell se senti gelós, que desitgi, segons com, també fer-se petit com una manera de tenir atenció, però que tornar-se a fer pipí o caca no li convé, perquè ell el que vol és que l’ajudin a fer-se gran. Tot seguit el psicòleg es dirigeix a la mare, comentant-li que es comprèn que ara se’ls ha girat molta més feina perquè ha d’estar molt pel menut i a més en Marc reclama, tornant-se a fer petit amb els pipís i les caques. El psicòleg afegeix que, en aquest sentit, sort n’hi de les rentadores, i afegeix la idea que potser hem de pensar com ajudem a en Marc perquè no se senti tan arraconat.

S’acaba la sessió i quan surten al carrer en Marc fa aquesta pregunta: «Oi que ha dit que fer-me caca a sobre no em convé?» I ell mateix afegeix: «Doncs no me’n faré més.» I ho va complir.

Observem, per tant, que és molt important que les raons que donem es puguin connectar a unes vivències emocionals i que les puguem oferir des de la comprensió, tant als nens com als pares. La comprensió dels sentiments permet treure ferro al conflicte més aparent (que és a la superfície) i permet que, d’aquesta manera, es pugui fer visible la demanda emocional (que és situada més en profunditat). Llavors el nen, si se sent entès, pot tornar a reconnectar-se amb el desig de fer-se gran i pot concloure: «Doncs ja no me’n faré més». I complir-ho.

Pere Jaume Serra
Psicòleg clínic