Aquest lloc web fa servir galetes per que tingueu la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades galetes i l'acceptació de la nostra política de cookies, premi l'enllaç per a més informació.
Llenguatge i memòria
Les lesions cerebrals sobrevingudes (per causes diverses) en les persones adultes poden obstaculitzar alguns processos que permeten rebre informació o processar-la en forma de pensaments ben estructurats. Hi ha malalties que afecten el cervell que també poden alterar aquest processos o deteriorar-los progressivament. Tant en un cas com en l’altre la persona haurà de recórrer a la seva capacitat d’aprendre nous recursos i adaptar-se a la nova situació.
UNITATS
Rehabilitació individualitzada
Tractament per telemedicina
Grups terapèutics
Activitats socials
CLÍNICA DEL LLENGUATGE I LA MEMÒRIA
Les lesions cerebrals sobrevingudes:
  • Ictus
  • Malalties vasculars
  • Traumatismes
  • Alteracions neuroquirúrgiques
i les malalties neurodegeneratives
  • Deteriorament cognitiu
  • Alzheimer
  • Demència frontotemporal
  • Afàsia Progressiva Primària
poden originar trastorns del llenguatge i d’altres funcions mentals que requereixen una assistència especialitzada en aquest àmbit de la salut.

La nostra clínica del llenguatge i la memòria ofereix una orientació terapèutica i tractament personalitzat de les conseqüències d’aquestes lesions cerebrals i malalties neurodegeneratives, sobre les funcions cognitives i el llenguatge:
  • Afàsia
  • Disàrtria
  • Dificultats en l’atenció i la memòria
La nostra CLÍNICA DE LLENGUATGE I MEMÒRIA ofereix diferents modalitats de tractament, personalitzades per cada cas:
  • Tractament individual del llenguatge i les funcions cognitives
  • Tallers individuals d’estimulació cognitiva
  • Grups d’estimulació del llenguatge
  • Estimulació informatitzada a distancia, amb seguiment personalitzat
Les lesions cerebrals
En el cas d’un dèficit cognitiu (llenguatge, memòria, atenció, raonament, orientació…) originat per una lesió cerebral la primera necessitat és tractar de recuperar les funcions que hagin quedat malmeses.

S’han d’aprendre un conjunt de recursos per afrontar aquesta recuperació amb les millors garanties d’èxit que siguin possibles. Però quan la lesió ha determinat una seqüela irreversible, inevitablement la persona haurà de passar per un aprenentatge més dolorós però del tot necessari per la seva estabilització anímica i vital: és el procés d’adaptar-se a la nova situació personal, familiar i social on la lesió l’ha empès.

I cal tenir present que en aquest cas l’aprenentatge és compartit, perquè l’adaptació del pacient al seu entorn implica també que el seu entorn (especialment el familiar) haurà d’aprendre a adaptar-se a la nova circumstància del pacient per ajudar-lo a superar o compensar les mancances i recuperar el sentiment d’autoestima personal sigui quina sigui la situació funcional dels seus mecanismes motors i cognitius.
Les malalties neurodegeneratives
En el cas de les malalties cerebrals que determinen un deteriorament progressiu de les capacitats de cognició, l’alteració gradual de les funcions neurològiques també implica un atac molt directe a un conjunt de mecanismes involucrats en la capacitat per aprendre.

En aquest casos cal potenciar tots els recursos neuronals possibles que puguin mantenir l’adquisició de noves informacions i el seu processament en forma de pensament actiu. Seria enganyós utilitzar aquí la paraula “rehabilitació”, però és innegable, fruit de l’observació corrent, que l’estimulació de les funcions cognitives amb les màximes estratègies que estiguin al nostre abast és un factor important per mantenir un funcionament cerebral actiu.

La persona aprèn a utilitzar conscientment uns mecanismes cerebrals que fins aleshores utilitzava de manera automàtica o bé reactiva determinats sistemes funcionals que estaven més o menys latents. Malgrat la pèrdua progressiva de les capacitats funcionals cerebrals i el deteriorament d’un conjunt de funcions bàsiques per l’aprenentatge, l’estimulació conscient del cervell determina nous aprenentatges i noves estratègies de funcionament que ajuden a adaptar la persona a la seva malaltia.

Naturalment en aquests casos, igual que en les lesions focals, l’adaptació de l’entorn familiar (i, en una mesura menor, d’altres membres de l’entorn social) implica un aprenentatge actiu i dirigit sobre la pròpia gestió del temps i dels recursos disponibles per tal d’ajudar de manera efectiva a la persona afectada a contrarestar o pal·liar els efectes progressivament invalidants de la malaltia.
Professionals
Accediu al següent enllaç per veure la disponibilitat dels nostres professionals i demanar una visita.

Aquest servei té el caràcter de consulta privada i no està cobert per l'assistència pública.
DEMANAR VISITA
NEWSLETTER
ENVIAR