Introducció

En una altra pàgina ja hem indicat que el concepte d’aprenentatge no és exclusiu dels primers anys de la vida del nen, sinó que indefectiblement s’estén durant tota la vida de la persona. Sense cap por d’equivocar-nos podem dir que, de la mateixa manera que el cos humà creix amb l’aliment que ingerim, l’esperit humà creix gràcies als intercanvis de comunicació (oral o escrita) i el raonament. La rebuda de la informació equival a l’aliment de l’esperit (sigui quin sigui el concepte que es doni a l’expressió “esperit humà”) i el raonament sobre la informació rebuda equival a la digestió i assimilació metabòlica de l’aliment ingerit. Podem, doncs, afirmar que el cos humà creix menjant i l’esperit humà creix pensant. I aquests dos fets van lligats a tot el període vital de la persona, des del seu principi fins al seu final.
Malauradament, les lesions cerebrals sobrevingudes (per causes diverses) en les persones adultes poden obstaculitzar alguns processos que permeten rebre informació o processar-la en forma de pensaments ben estructurats. Hi ha malalties que afecten el cervell que també poden alterar aquest processos o deteriorar-los progressivament. Tant en un cas com en l’altre la persona haurà de recórrer a la seva capacitat d’aprendre nous recursos i adaptar-se a la nova situació.

Les lesions cerebrals

En el cas d’un dèficit cognitiu (llenguatge, memòria, atenció, raonament, orientació…) originat per una lesió cerebral la primera necessitat és tractar de recuperar les funcions que hagin quedat malmeses. S’han d’aprendre un conjunt de recursos per afrontar aquesta recuperació amb les millors garanties d’èxit que siguin possibles. Però quan la lesió ha determinat una seqüela irreversible, inevitablement la persona haurà de passar per un aprenentatge més dolorós però del tot necessari per la seva estabilització anímica i vital: és el procés d’adaptar-se a la nova situació personal, familiar i social on la lesió l’ha empès. I cal tenir present que en aquest cas l’aprenentatge és compartit, perquè l’adaptació del pacient al seu entorn implica també que el seu entorn (especialment el familiar) haurà d’aprendre a adaptar-se a la nova circumstància del pacient per ajudar-lo a superar o compensar les mancances i recuperar el sentiment d’autoestima personal sigui quina sigui la situació funcional dels seus mecanismes motors i cognitius.

Les malalties neurodegeneratives

En el cas de les malalties cerebrals que determinen un deteriorament progressiu de les capacitats de cognició, l’alteració gradual de les funcions neurològiques també implica un atac molt directe a un conjunt de mecanismes involucrats en la capacitat per aprendre. En aquest casos cal potenciar tots els recursos neuronals possibles que puguin mantenir l’adquisició de noves informacions i el seu processament en forma de pensament actiu. Seria enganyós utilitzar aquí la paraula “rehabilitació”, però és innegable, fruit de l’observació corrent, que l’estimulació de les funcions cognitives amb les màximes estratègies que estiguin al nostre abast és un factor important per mantenir un funcionament cerebral actiu. La persona aprèn a utilitzar conscientment uns mecanismes cerebrals que fins aleshores utilitzava de manera automàtica o bé reactiva determinats sistemes funcionals que estaven més o menys latents. Malgrat la pèrdua progressiva de les capacitats funcionals cerebrals i el deteriorament d’un conjunt de funcions bàsiques per l’aprenentatge, l’estimulació conscient del cervell determina nous aprenentatges i noves estratègies de funcionament que ajuden a adaptar la persona a la seva malaltia. Naturalment en aquests casos, igual que en les lesions focals, l’adaptació de l’entorn familiar (i, en una mesura menor, d’altres membres de l’entorn social) implica un aprenentatge actiu i dirigit sobre la pròpia gestió del temps i dels recursos disponibles per tal d’ajudar de manera efectiva a la persona afectada a contrarestar o pal·liar els efectes progressivament invalidants de la malaltia.

Clínica de Llenguatge i Memòria

Les lesions cerebrals i les malalties neurodegeneratives poden originar trastorns del llenguatge, de la memòria, de l’atenció, del raonament i d’altres funcions mentals, que requereixen una assistència especialitzada en aquest àmbit de la salut.

Objectius

Diagnòstic i tractament de les conseqüències de les lesions cerebrals sobre les funcions cognitives i el llenguatge després de malaltia vascular, traumatismes, alteracions neuroquirúrgiques o altres causes.
Assistència i estimulació funcional en les malalties neurodegeneratives que afecten les facultats de cognició i el llenguatge.

Activitats

  • Diagnòstic i orientació neurologopèdica
  • Tractament personalitzat de les funcions cognitives
  • Aplicacions terapèutiques en grup

Professionals

Laura Augé Domènech

Psicòloga. Logopeda.

Carlota Faixa Sol

Filòloga. Logopeda.

Carmen García Sánchez

Doctora en Psicologia.

Josep M. Vendrell i Brucet

Neuròleg.